La pròxima setmana assolim l’efemèride d’una de les fites històriques més importants de la lluita sindical obrera, que té una estreta relació amb el patrimoni hidroelèctric. Ens referim a la renombrada i transcendent “Vaga de la Canadenca”. Ja a finals de 1918 la CNT havia declarat una vaga de treballadors de Riegos y Fuerzas del Ebro, que afectava a les obres de la central hidroelèctrica de Camarasa. El conflicte es va agreujar el 5 de febrer de 1919 quan l’empresa va acomiadar diversos administratius de la secció de facturació que tenien relació amb el Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. En resposta, la confederació va convocar una vaga de gas i electricitat que va paralitzar el teixit industrial i comercial de Barcelona. Tot i que l’exèrcit va suplir als treballadors en vaga, la protesta es va estendre a altres sectors; serveis públics, comerç i premsa, entre d’altres, van secundar l’aturada. Declarat l’estat de guerra, en pocs dies es va assolir una important xifra de detinguts i empresonats.
La vaga va tenir diferents episodis. El mes de març va ser especialment intens. Els pactes per a les millores laborals i per l’alliberament dels vaguistes empresonats no van ser fàcilment respectats per la patronal catalana. Finalment, en els primers dies del mes d’abril el govern va decretar la jornada laboral de 8 hores que quedarà definitivament instaurada.